2014 – CONTRAPOSICIONS

El tema de l’edició va ser: Contraposicions.

Blanc i negre o buit i ple són parelles de contraris. Quan pensem en aquesta mena de binomis els situem l’un als antípodes de l’altre. Els representem com si fossin enemics que no es reconciliaran mai.

Efímer i etern; o una cosa o la seva contrària, però creiem que mai no podran ser les dues a la vegada perquè així ens ho ensenya la lògica. És legítim que ho intuïm així. No obstant això, hi ha altres maneres de procedir. Hi ha contraris, per exemple, que poden arribar a dialogar i a trobar-se, poèticament, si escau, en un punt.

Cel i Terra, les contraposicions, parelles de ball d’elements que divergeixen d’alguna manera o altra, però també contraposicions com a combat entre determinats conceptes i els seus contraris.

Moviment i quietud poden contraposar-se harmònicament i també dramàticament.

[del ll. contraponĕre]

  1. tr. Comparar o acarar alguna cosa amb una altra de contrària o diversa.

 

Font: Real Academia Española, Diccionario de la lengua española