Pati del Monestir de la Puríssima Concepció Victòria

Situat al carrer de Montcada, el monestir de la Puríssima s’inaugurà el 30 de maig de 1644, amb l’entrada en clausura de nou religioses procedents de Santa Clara. El recinte monacal és un dels més antics de la ciutat i fou dotat en el seu moment de 1.500 m2 de jardí i 112 m2 de claustre.

Malgrat que va quedar molt malmès durant la darrera Guerra Civil Espanyola, la seva església és una de les obres més importants del destacable mestre valencià, Juan Ibáñez, i mostra bona part de les característiques que defineixen la seva arquitectura: ús de cúpules a terç punt, sense tambor i amb alta llanterna, i presbiteris quadrats. A pesar de la destrucció soferta, queden mostres de l’obra renaixentista al pati interior.

El Monestir de la Puríssima té una peça d’alt valor artístic, el “veneradíssim Sant Crist de la Puríssima”, considerada una obra mestra del barroc a Catalunya. Pertanyia al bisbe Veschi, que el va portar d’Itàlia i el va donar al Monestir de la Puríssima en el moment de la seva fundació. Es tracta d’una imatge en fusta policromada de l’escultor italià Humili da Petràlia, datada l’any 1635 a Palerm.

Situació: Carrer Montcada, 40

Autor: Juan Ibáñez

Any: 1644

Estil arquitectònic: Barroc amb reformes

Ús actual: Accions d’acollida

Superfície del pati coberta: 38,50 m2

Superfície del pati descoberta: 30 m2

LUCERNA

Instal·lació convidada pel projecte Transefímers MED

 

La llum sempre ha estat un tema central en l’exercici de l’arquitectura.

La història dels espais religiosos és la història de la lluita entre gravetat i llum.

Tenim l’espai religiós, coneixem la gravetat, però ens inquieta la llum.

 

Aquesta llum no s’assembla a cap altra.

Durant el dia es transforma.

Al capvespre se sobreposa.

I en caure la nit es queda.

 

O no té una direcció, o en té un milió.

Abundant i escassa a la vegada.

És una llum dissenyada i exagerada.

Està amagada o, millor dit, atrapada.

 

Només alguns curiosos van aconseguir descobrir-la…

Bouzas. Del Aguila és un taller d’arquitectura experimental situat a Madrid i fundat per Manuel Bouzas (Pontevedra, 1993) i Santiago del Aguila (Madrid, 1992). La seva feina se centra en el disseny i la producció de prototips i instal·lacions temporals, explorant noves tecnologies de fabricació i tipologies estructurals radicals. La seva obra ha estat reconeguda amb el Premi COAM Emergente 2020, i ha estat exposada a la XV BEAU (2021) i la XVI Biennal de Venècia (2018).

Manuel és arquitecte graduat per l’ETSAM (UPM), on també ha col·laborat com a professor assistent al Departament de Projectes Arquitectònics. Ha estat investigador visitant al Tokyo Institute of Technology i premiat per la Fondazione Renzo Piano amb el World Tour Award 2020. El seu projecte final de carrera ha rebut fins a 8 premis en diferents concursos nacionals i internacionals.

Santiago és arquitecte graduat per la Universitat San Pablo CEU, on va obtenir el Premi Extraordinari Final de Carrera. Actualment, resideix a Londres, on realitza el màster de Disseny i Fabricació Digital de la Bartlett School Of Architecture (University College London). La seva investigació acadèmica se centra en l’economia circular i l’arquitectura activa, fusionant elements mecànics amb entorns domèstics, establint una connexió metafòrica amb la nostra empremta digital creixent. També té un robot a la seva habitació.