Pati de Sant Jordi i Sant Domènec

Sembla que l’autor de les traces de l’edifici va ser Martín García de Mendoza, mestre major de la catedral de Tortosa entre 1581 i 1615, i un dels arquitectes més destacats del territori de la diòcesi durant el Renaixement. Fins i tot, va ser cridat per donar la seva opinió com a expert en nombrosos edificis, entre aquests el Palau de la Generalitat a Barcelona.

Destaca la portalada, inspirada en l’obra de Sebastiano Serlio, en la qual apareix una inscripció que indica la seva funció, Domus Sapientiae (Casa de la Saviesa). El cos superior està presidit per l’escut de Felip II. L’arc de mig punt de l’entrada apareix flanquejat per l’heràldica dels dominics.

Dedicat en els seus orígens a l’estudi de la teologia, i anomenat també Col·legi de baix, després de l’exclaustració de 1835 el convent va ser utilitzat com a quarter militar i va patir els efectes de la Guerra Civil de 1936. En la reconstrucció del convent es va portar a terme una recreació del claustre dominic.

Situació: Carrer Sant Domènec, 14

Autor: Desconegut

Any: 1578

Estil arquitectònic: Renaixentista

Ús actual: Escola Oficial d’Idiomes

Superfície del pati coberta: 264 m2

Superfície del pati descoberta: 126,50 m2

DE CEL A TERRA

La curiositat és una força en tensió constant amb la realitat. Nutrient de la imaginació, empeny a l’ésser volar, redibuixar els límits del món, contemplar nous paradigmes, conèixer. És el procés de descobriment interior, un aprenentatge revelat en el temps, el motor del coneixement. És la mirada que ens posiciona, la força que incita al somni.

La intervenció busca estimular al curiós que s’endinsa en un mar d’informació, susceptible de diverses interpretacions. Un ambient canviant on la realitat s’amaga i la llum es transforma.

La llum com a material base genera percepcions diverses en funció de les superfícies amb les quals interactua, definint l’espai i la significació de l’entorn.

Un seguit de capes formades per fines pel·lícules aluminitzades, d’acabat especular, transformen el claustre alhora que s’apropien de l’espai, filtrant les mirades dels espectadors. Filtres que en contacte amb la llum sòlida del pati s’apropien de la matèria present, reflectint-la, il·luminant-la i ocultant-la. Un material aparentment opac que sota la llum difusa revela les seves propietats de transparència.

Del cel a terra, de la llum a la ment. La curiositat genera un camí introspectiu que, a través dels somnis i l’ús de la raó, crea les bases de cada realitat.

L’equip de “DE CEL A TERRA” està format pels arquitectes Álvaro Alcázar del Águila, Miquel Figueras Segalà i Lucia Huerta de Fernando. Joves professionals que es troben a l’ETSAV, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès. Mirades diverses de llocs diferents que es troben i s’entrecreuen en un llenguatge comú, per explorar les intervencions efímeres com a concepte artístic i temporal.

Álvaro, de Barcelona, és arquitecte per l’ETSAV i la University of Strathclyde d’Escòcia. Des de la sensibilitat i la reflexió, treballa l’essència i la identitat de l’atmosfera sensitiva i la fenomenologia experiencial. Ha realitzat projectes personals i ha col·laborat a MAIO i a dataAE.

Miquel, de Tarragona, és arquitecte per l’ETSAV i l’Istituto Universitario di Architettura a Venècia. Està interessat en projectes on la sostenibilitat, la tècnica constructiva i la memòria siguin l’eix vertebrador. Ha realitzat projectes personals i ha col·laborat amb Toni Gironès i a dataAE.

Lucia, de Madrid, és arquitecta per l’ETSAM, la UCEN de Xile i el TUB de Berlín, i habilitada per l’ETSAV. Valora l’arquitectura que fa un ús intel·ligent del material, considerant les qualitats espacials i l’adaptació al lloc. Ha realitzat projectes personals i ha col·laborat a Harquitectes i a GINA Barcelona Architects.