Pati d’entrada al Convent de Santa Clara

El convent de Santa Clara de Tortosa es va fundar l’any 1253. Es tracta d’una de les primeres fundacions d’aquesta ordre en terres catalanes. Té el seu origen en el temple de Sant Miquel, de l’orde dels Templers, del qual es conserven les arcades apuntades.

Constitueix un esplèndid exemple d’arquitectura gòtica religiosa. Destaca sobretot el claustre, datat de finals del segle XIII, prototipus del gòtic provençal. De la primera construcció claustral se’n conserven les ales nord i oest, formades per arcs trilobulats sostinguts per columnes adossades amb base bifòlia, trets únics del gòtic català.

Els detalls sobre les tres esglésies de les quals es té constància, i que encara se’n conserven restes avui, són força confusos. Es sap, però, que les monges sofriren exclaustració el 1835 i arran d’això es perdé el ric arxiu que conservaven. A la dècada dels 50 del segle XX tornaren a habitar el convent.

Hem de tenir en compte que aquest va ser fortament danyat a les guerres dels segles XVII i XVIII, i que durant la Guerra Civil (1936-1939) va patir una considerable destrucció, per la qual cosa ha estat rehabilitat en diferents ocasions. Al 1998 es van substituir la majoria dels fusts, degut a que estaven fortament danyats.

 

Autor fotos pati d’entrada: monestirs.cat i Ediug Lacol Elgoog

Situació: Pujada de Santa Clara, 21

Autor: Desconegut

Any: 1253

Estil arquitectònic: -

Ús actual: Convent de Clausura

Superfície del pati: 255 m2

A TEMPO

A tempo és un homenatge al metrònom, un aparell que serveix per marcar ritmes de forma regular a través de pulsacions auditives, visuals o tàctils. 

A nivell musical, és una eina que ha aixecat moltes controvèrsies, ja que molts músics pensen i argumenten que la seva rigidesa fa que la música tingui poc caràcter propi. És per això̀, que les autores l’agafen com a imatge de reflexió́ i per crear un paral·lelisme amb els nostres ritmes de vida, a vegades frenètics, a vegades pausats, i les diverses opinions que es generen al seu voltant sobre si tenim o no ritmes de vida saludables.

Necessitem rutines i constància per sentir-nos en equilibri i en harmonia, però̀ sovint també́ necessitem trencar el ritme per sentir-nos vives i, tot seguit, recuperar el ‘tempo’.

La Laia Pellicer i la Raquel Sarrà són dissenyadores d’espais efímers.

Les uneix la passió pel disseny i la creativitat en tots els àmbits, i tenen una mirada compartida a l’hora d’enfocar els diferents projectes. Creuen que formar equip sempre és enriquidor i per això aposten per sumar esforços i treballar conjuntament a través de col·laboracions.

Els agrada tenir cura dels petits detalls i donar el màxim d’elles mateixes per aconseguir superar les expectatives de cada projecte.