COMPÀS D’ESPERA
Un compàs d’espera, en un text musical, és un compàs format totalment per silencis.
El ritme és l’element de la música que mesura la durada dels sons i dels silencis.
Una cambra anecoica és una sala dissenyada per absorbir el so que incideix sobre les parets, de tal manera que desapareixen els efectes de l’eco i de la reverberació acústica.
Una bala de palla és un fardell de palla, atapeïda o premsada i encordada o lligada, resultant de la separació del gra dels cereals. És la part no comestible per als humans, però sí per animals com ara vaques i cavalls. És un material tradicional, aïllant i que absorbeix el so. Els murs de palla esmorteeixen el so com una cambra anecoica.
El ritme és l’element de la música que captem de manera més instintiva; potser perquè també es troba a la natura. Molts dels fenòmens de la natura són cíclics, rítmics, es repeteixen periòdicament i tenen punts culminants i moments de repòs.
La palla és un element de reaprofitament que respon als cicles de cultiu estacionals.
El projecte crea ritmes amb el so i l’absència d’ell. La instal·lació és un joc de transicions entre el so i el silenci.
Íngrid Bru, Aida Adcock, Facundo Viera i Joan Rehues
ELS AUTORS
Íngrid Bru, Aida Adcock, Facundo Viera i Joan Rehues són un grup d’amics arquitectes. Es van conèixer a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus i tots estan interessats en la creativitat, en diferents llenguatges artístics, la sostenibilitat i la diversió.