2023

Del 6 al 8 d’octubre, la ciutat de Tortosa acollirà de nou l’A Cel Obert!

Com cada any, en la desena edició s’ha triat un tema amb la voluntat de crear un fil conductor que generi relacions conceptuals i funcioni com a nexe d’unió entre les diferents intervencions efímeres. És per aquest motiu que el jurat valorarà, entre altres aspectes rellevants, l’adequació dels participants a la temàtica proposada, l’originalitat i la qualitat a l’hora de copsar el concepte, ja sigui aquest entès de manera literal o metafòrica.

IL·LUSIÓ

El tema de la desena edició del festival A Cel Obert, corresponent a l’any 2023, és la il·lusió.
La percepció distorsionada de la realitat, bé sigui per un component físic o fruit de la imaginació, té com a resultat una ficció modelada per una mescla entre la poca lucidesa personal i un estat emocional incontrolat.
La il·lusió com a sentiment és l’esperança sobrevinguda, ingovernable, incontenible i salvatge que sentim quan volem aconseguir un somni.
La il·lusió com a efecte òptic és, sense més, la falsa representació d’una veritat oculta que només percebem en secret i mai no es manifesta com a real.

1 1 f. [FS] [PS] [LC] Error dels sentits o de l’esperit que fa prendre per realitat l’aparença.

1 2 f. [FS] [PS] [LC] Engany degut a una falsa aparença.

2 1 f. [LC] Esperança sense fonament real.

2 2 f. [LC] Engrescament que s’experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa.

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia] [consulta: 20 de març de 2023]. Disponible a: https://dlc.iec.cat

 

 

1 f. Concepte, imatge o representació sense vertadera realitat, suggerits per la imaginació o causats per l’engany dels sentits.

2 f. Esperança el compliment de la qual sembla especialment atractiu.

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Diccionario de la lengua española [versió 23.6 en línia] [consulta: 20 de març de 2023]. Disponible a: https://dle.rae.es

EDICIÓ 2023

A CEL COBERT

ESPAIS 2023

INTERVENCIONS 2023

INFORMACIÓ PRÀCTICA

CONVOCATÒRIA 2023

EL FESTIVAL

JURAT

Un any més, A Cel Obert comptarà amb un jurat de luxe format per reconeguts professionals del món de l’arquitectura, les arts plàstiques i el disseny. Partint del tema triat per a aquesta edició, Il·lusió, el jurat haurà de valorar, entre altres aspectes rellevants, l’adequació dels participants a la temàtica proposada, l’originalitat i la qualitat a l’hora de copsar el concepte en les seves intervencions efímeres, ja sigui aquest entès de manera literal o metafòrica.

Lucía Ferrater Arquer

Arquitecta sòcia d’Office of Architecture in Barcelona (OAB), professora a l’ETSALS i representant de l’ARQUIN-FAD

Arquitecta per l’ETSAB que el 2006 va constituir, juntament amb Carlos Ferrater, Borja Ferrater i Xavier Martí Galí, la societat Office of Architecture in Barcelona (OAB). El mateix any, va exposar l’obra Centre de Serveis Socials a l’Eixample al MOMA de Nova York, en el marc de l’exposició “On Site: New Architecture in Spain”.

L’any 2000 va ser finalista als Premis FAD d’Arquitectura per un edifici d’habitatges a Sant Cugat del Vallés. A més, el 2017 va obtenir un primer premi en la 20a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona i el 2018, el primer premi en la categoria d’interiorisme dels premis Ceràmica d’Arquitectura i Interiorisme d’ASCER, en coautoria amb Xavier Martí, per La casa davant el mar al Port de la Selva.

Ha estat professora de Projectes en diverses escoles des del 2013 i actualment imparteix classes a l’ETSALS, a Barcelona.

Cristina Bestratén del Pino

Arquitecta, docent i directora del festival A Cel Obert

La seva trajectòria professional és multidisciplinària, combinant la feina d’arquitecta amb la docència. La seva tasca creativa es mou constantment entre diferents camps com l’edificació, l’interiorisme, l’urbanisme i l’arquitectura efímera, amb l’objectiu que les seves obres esdevinguin eines transformadores.

Els projectes que ha desenvolupat en el camp dels efímers, tots ells amb una voluntat clara de generar emocions, han obtingut guardons i seleccions en festivals, tant nacionals com internacionals, així com en els Premis FAD i en els Premis Emporia d’Arquitectura Efímera, entre d’altres. Algunes de les seves obres han estat publicades per editorials com Ifengspace i Promopress o revistes com Diseño Interior.

Maria Pons Calvet

Escenògrafa i tècnica en educació artística i cultural Terres de l’Ebre

Titulada en Art Dramàtic per l’ESAD en l’especialitat d’Escenografia.

Durant gran part de la seva trajectòria professional ha exercit com a escenògrafa en projectes de teatre, cinema i museografia; també ha col·laborat amb museus, centres d’art i festivals, produint activitats i projectes educatius.

La formació i l’activitat professional li han permès desenvolupar un llenguatge propi, entre les arts visuals i les escèniques, que ha pogut aplicar a diversos projectes de creació personal: accions i instal·lacions artístiques.

Actualment, treballa a l’Escola per l’Art i la Cultura de la Diputació de Tarragona a Tortosa com a tècnica en educació, de manera que tot el camí realitzat li permet tenir una visió ampla i fonda de la seva tasca a l’Escola.