Museu de Tortosa

Aquest edifici és sens dubte el complex arquitectònic més representatiu del modernisme a Tortosa. L’obra, projectada per Pau Monguió el 1905 i construïda entre el 1906 i 1908, donà resposta a la voluntat de la ciutat de dotar-se d’equipaments que li mancaven, però també de seguir normatives higièniques. La necessitat de guanyar terrenys al riu per bastir-lo comportà la realització rellevant d’un sistema de fonamentació sobre pilotatges i pilars lligats amb arcs.

Monguió optà per un conjunt de pavellons amb encavallades de fusta i ferro a les cobertes i estructurats simètricament dintre d’un recinte clos per una tàpia coronada d’elements ceràmics vitrificats. El recinte, de planta rectangular, combina els espais tancats i oberts, i adjudicava un lloc concret per a cada una de les funcions que s’havien de desenrotllar a l’edifici. 

La façana és simètrica respecte al seu eix i està enquadrada per dues torres amb arqueria i cresta contínua. A l’exterior, la utilització combinada de fàbrica de maó vist i ceràmica evoca l’estil arquitectònic mudèjar. Totes les cobertes són de teula àrab, adornades amb carenes i coronaments de ceràmica vitrificada. També existeixen diversos elements de decoració amb aquesta ceràmica a les parets i finestres. 

L’edifici funcionà com a escorxador fins a les darreries de 1997 i, l’any següent, començaren les obres per tal de rehabilitar-lo, adequar-lo interiorment i donar-li un ús cultural i museístic. L’any 2012 es va inaugurar a l’antic Escorxador el nou Museu de Tortosa, que havia estat ubicat anteriorment a l’església de Sant Domènec.

Situació: Rambla Felip Pedrell, 3

Autor:

Any: 1907

Estil arquitectònic: Modernista

Ús actual: Museu

Superfície del pati coberta: 181,20 m2

Superfície del pati descoberta: 223,40 m2

ESCENA ÚNICA

Podem escoltar les formes? Aquest és el repte d’Escena única, un joc de ritmes formals, conceptuals i sonors que durant uns dies ompliran els arcs del pati del Museu de Tortosa.

Fa més de cent anys, alguns pintors abstractes ja es van trencar el cap associant formes visuals a sons, instruments i notes musicals. Escena única també associa formes a sons, però ho fa d’una manera diferent, a través d’una intervenció efímera i de forma col·laborativa.

És una instal·lació dissenyada i pensada per a la creació conjunta amb escoles i instituts de la ciutat. La seva matèria primera són llaunes reciclades per l’alumnat de tots els centres col·laboradors. Les llaunes no estan disposades de manera aleatòria, sinó que s’han ordenat seguint les notes rítmiques de la melodia per a piano de l’Escena única de l’òpera Els Pirineus del músic i compositor tortosí Felip Pedrell, responent al tema vehicular de l’edició d’enguany del festival: el ritme. 

Aquesta és una obra en la qual han participat moltes persones. Per a que totes aquestes hi poguessin participar, s’han confeccionat una mena de cortines sonores, a partir de ritmes visuals basats en formes semblants, però de diferents mides segons la nota musical que representen. A més a més, quan les llaunes friccionen entre elles, es produeixen uns ritmes sonors.

L’alumnat de batxillerat artístic de l’Institut Dertosa ha estat l’encarregat del muntatge i la col·locació de l’obra als arcs del pati. Les llaunes han estat pintades per part de l’alumnat de tots els centres col·laboradors. Aquestes presenten dos colors, el blanc i un gris blavós que busca fusionar-se amb el fons, per simbolitzar els silencis de l’obra musical.

Us convidem a creuar l’escena i moure-us a través d’aquesta, per tal que la intervenció prengui moviment amb el vostre pas. Mentre ho feu, pareu bé l’orella per sentir de fons l’obra de Felip Pedrell.

Instal·lació dissenyada per Rosa Curto i Gemma Unió, professores d’EVP i dibuix de l’Institut Dertosa.

Muntatge: Alumnat de batxillerat artístic de l’Institut Dertosa.

Ajudes tècniques: Professorat del Departament de Tecnologia de l’Institut Dertosa.

Adaptació musical: Felip Dòria, professor de música de l’Institut Les Planes.

Coordinació: Cristina Bestratén del Pino i CRP del Baix Ebre.

Col·laboració: alumnat del CEE Sant Jordi, del Col·legi Diocesà Sagrada Família, del Col·legi Teresià, de l’Escola Cinta Curto, Institut Escola El Temple, Escola de Ferreries, Escola la Mercè, Escola de Remolins, Escola de Sant Llàtzer, de l’Institut Cristòfol Despuig, Institut Dertosa, Institut Escola Daniel Mangrané i de l’Institut Les Planes.