Anemògraf

Cal saber que un anemògraf és un anemòmetre connectat a un registrador, per tal d’obtenir el gràfic de l’evolució de la velocitat del vent. Els autors han creat una ploma estilogràfica efímera per al vent; un mòbil que es mou gràcies al corrent d’aire provocat pel moviment dels visitants i pel clima.

Aquest mòbil està articulat mitjançant unes peces de fusta on apareixen suspesos diversos cons plens de tinta. Aquests es mouen sense restriccions i escriuen gota a gota, sota la mirada de l’intrigat espectador, allò que l’anemògraf captura de l’entorn.

Segons els creadors de l’obra, un mòbil representa l’acabament d’un cicle i l’inici d’una nova era. Un element que materialitza el moviment, la transformació permanent, la inestabilitat, el desafiament de les lleis de la gravetat i l’equilibri. L’anemògraf permet que el vent s’expressi sobre un llenç; que el temps i el moviment és materialitzin de manera aleatòria i poètica en una nova pàgina. El resultat és una sorpresa.

ELS AUTORS

Es tracta d’una intervenció ideada per la Léa Girault, en Benjamin Joudrier, la Chloé Morin i l’Etienne Gobin, i duta a terme al claustre de la Immaculada de Jesús per la Léa i en Benjamin.

En Benjamin Joudrier de París i la Léa Girault de Bordeaux, van estudiar a l’École Nationale Supérieure d’Architecture de Paris-Val de Seine. Han treballat en projectes de diversos tipus i a diferent escala, en estudis de renom com Jacques Ferrier Architectures, Ateliers Jean Nouvel i Ciguë.

Junts creen intervencions en esdeveniments com el Festival des Architectures Vives de Montpeller, amb l’objectiu d’aportar sempre una proposta concreta, sensible i que sorprengui. Formar equip els permet traspassar els límits de la seva manera habitual de pensar i combinar les seves qualitats.

Ens han explicat que el fet de ser a A Cel Obert els suposa l’oportunitat de dur a la pràctica una arquitectura que posa l’usuari o visitant al centre, tot aportant-li emocions; una arquitectura que fa plantejar-se certes qüestions com, per exemple, “M’he d’asseure i contemplar?”, “Puc tocar-ho?”, “Si ho toco, què passarà?”, “Però, com funciona?”, o que simplement convida a deixar-se sorprendre.

Durant els anys d’universitat, Léa i Benjamin van aprendre i acceptar la idea que “allò contemporani revalora el patrimoni”. Seguint aquest concepte, consideren que Tortosa és una ciutat amb història que es converteix en escenari de modernitat i experimentació durant aquest festival.