Espai-Temps

L’obra d’art per definició intenta escapar del temps, romandre inalterable i transcendir als seus creadors. Incorporar el temps a l’art és una contradicció que fa reflexionar sobre l’esdevenir de les coses i el paper de l’obra en si mateixa, alliberada de la intervenció humana.

Un gran cub de gel ocupa l’espai central del pati. A mesura que passa el temps i es desglaça la figura, es produeix l’intercanvi temps-espai. L’obra cedeix el volum ocupat per ella fins a desaparèixer. La variació gradual dels límits de la matèria crea una successió de figures inesperada amb la qual pot interaccionar el visitant, convertint-se en un agent més del procés transformador.

La creació estricta, geomètrica i artificial es deforma i destrueix amb el pas i les inclemències del temps. S’erosiona fins a convertir-se en aigua que desapareix i es fusiona un altre cop amb el món natural.

ELS AUTORS

Meritxell Solé Figueras i Jordi Martínez Píñol són els autors de la proposta “Espai – Temps”, per al pati de la Puríssima. Són amics i companys des que fa ja vint anys van començar a estudiar arquitectura a l’ETSA de Barcelona.

Meritxell Solé Figueras és de Torredembarra, amb experiència en diferents estudis, actualment té el seu propi despatx d’arquitectura i gestió. És una enamorada de l’art i una experta autodidacta en l’ús del color en l’arquitectura.

Jordi Martínez Piñol és un tivenysenc exiliat a Barcelona, on treballa en empreses d’arquitectura i construcció ja fa uns quants anys i comparteix l’amor per l’art de Meritxell.

Junts intenten seguir en contacte amb aquest món a través d’activitats que escapen de la monotonia del dia a dia: des d’un viatge, la visita a una exposició, o presentar-se de tant en tant a un concurs…