ESPERANÇA

No es pot descriure amb paraules què és viure en llibertat i què és la privació d’aquesta llibertat. I sense ser possible descriure-ho, existeix.

La instal·lació proposada ens conta aquestes experiències i ens evoca a unes formes que cohabiten en l’espai, transformant-lo en un límit. Unes formes que mostren, en la multiplicitat del seu significat i la senzillesa formal, la divergència entre la situació descrita i l’esperança del canvi. I també, la seva representació: els barrots de la privació d’autonomia que ens aparten de la nostra vida, de la mateixa manera que ho fan els silencis que separen les notes d’una partitura; i les llàgrimes del record i l’enyorança que es converteixen en notes musicals plenes d’il·lusió, en redones infinites i amb calderó.

Uns silencis i unes notes que, només en acabar i passar el límit, fan que les persones ens emocionem i ens sentim, sense prejudicis, totalment lliures i sense complexes.

ELS AUTORS

Marc Ferrando i Cristina Bestratén, arquitectes i organització A Cel Obert.