Pati del Convent de les Carmelites Descalces

El Convent de les Carmelites Descalces del poble de Jesús està situat a la sortida de la població per la carretera que duu cap a Xerta i Gandesa. Des de l’entrada principal i per un camí que travessa uns camps de cultiu amb arbres fruiters, s’arriba al conjunt del convent, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local i que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Es tracta d’un edifici religiós amb les dependències de convent, un petit claustre, un pati central i una església. En primer lloc, trobem la caseta dels conserges del recinte, després l’església i a continuació el convent pròpiament dit, amb el claustre i el pati interior. L’edifici original és de poca alçada, de planta i a vegades planta i pis, i coberta amb teula lleugerament inclinada.

Fundat per Don Enric d’Ossó, en uns terrenys que disposaven d’una antiga capella de Santa Teresa, el convent es remunta al 1877, a només un any després de l’inici de les obres d’aquest. En aquella època l’Estat prohibia els convents de clausura; per això, inicialment funcionava com a escola de parvulari. Durant molts anys es van compaginar les dues activitats.

Durant la Guerra Civil, el convent va romandre desocupat i va ser utilitzat com a fàbrica de sabó. Encara que no va sofrir importants desperfectes, cal comentar la pèrdua dels vitralls artístics dels finestrals de l’església. A l’interior d’aquesta, les úniques transformacions van ser en l’àmbit ornamental; es van disposar unes grans teles pintades a l’oli per decorar les capelles laterals, eren unes pintures realitzades per una germana sobre antics llençols. Al convent, es va intercanviar la posició de l’entrada i la del torn, quedant fins a l’actualitat el torn a la part principal i l’entrada en un lateral. Un cop acabada la guerra, i a petició d’algunes mares, es va decidir fer una entrada digna a l’escola, tot formant el petit claustre lineal amb quatre arcs semicirculars, basaments quadrats, pilars circulars i capitells ornamentats amb motius florals. En aquest espai trobem una finestra que inicialment formava part de l’escola i actualment pertany a una estança del convent.

Situació: Ctra. de Xerta, 169

Autor: Desconegut

Any: 1877

Estil arquitectònic: Obra popular. Historicisme

Ús actual: Convent

Superfície del pati coberta: 5,9 m2

Superfície del pati descoberta: 9,8 m2

ESPERANÇA

No es pot descriure amb paraules què és viure en llibertat i què és la privació d’aquesta llibertat. I sense ser possible descriure-ho, existeix. 

La instal·lació proposada ens conta aquestes experiències i ens evoca a unes formes que cohabiten en l’espai, transformant-lo en un límit. Unes formes que mostren, en la multiplicitat del seu significat i la senzillesa formal, la divergència entre la situació descrita i l’esperança del canvi. I també, la seva representació: els barrots de la privació d’autonomia que ens aparten de la nostra vida, de la mateixa manera que ho fan els silencis que separen les notes d’una partitura; i les llàgrimes del record i l’enyorança que es converteixen en notes musicals plenes d’il·lusió, en redones infinites i amb calderó.

Uns silencis i unes notes que, només en acabar i passar el límit, fan que les persones ens emocionem i ens sentim, sense prejudicis, totalment lliures i sense complexes.

Marc Ferrando i Cristina Bestratén, arquitectes i organització A Cel Obert.