Claustre de L’Escola per l’Art i la Cultura

A principis del segle XVIII, es van iniciar obres de millora de la defensa de la ciutat de Tortosa i es va modificar el traçat de les muralles; això va significar l’enderroc de l’antic convent de la Comanda de Sant Joan de Jerusalem, situat en un lloc proper al riu Ebre i que sovint patia inundacions, com les del 1605 i 1617.

El nou convent es va bastir en una zona més elevada i el 1734 va ser inaugurat. El 1811, durant la guerra napoleònica, l’edifici va ser decomissat pels francesos i utilitzat com a hospital de guerra i dipòsit d’armament. El 1814, les monges Hospitaleres de Sant Joan de Jerusalem hi van tornar, però el 1936 va ser assaltat i incendiat. El van restaurar el 1941 i les monges van romandre-hi de nou fins al 1967.

La restauració va afectar únicament la distribució interior de les estances, deixant que el pati central conservés l’estat original. El pati està envoltat d’una galeria present als tres nivells, formada per arcs de mig punt, pilars rectangulars amb bases senzilles i capitells motllurats.

Actualment, s’hi ubica el Casal Tortosí a la planta baixa i, des de 1988, l’Escola per l’Art i la Cultura de la Diputació de Tarragona a les plantes superiors.

Situació: Plaça Sant Joan, 5

Autor: Desconegut

Any: 1727

Estil arquitectònic: Barroc

Ús actual: Casal Tortosí i l’Escola per l'Art i la Cultura

Superfície del pati coberta: 189,65 m2

Superfície del pati descoberta: 106 m2

Koburi

Koburi: Pluja lleugera, un ritme suau però caòtic a la vegada (japonès).

Aquesta instal·lació es centra en el ritme que suposa la pluja a partir d’una retícula, uns altaveus, unes cordes i unes peces mesclades amb algun que altre cascavell. Es crea una intervenció efímera en la qual els visitants poden interactuar i participar d’aquesta pluja.

Cecilia M. Casas Sidera, de Buenos Aires, és estudiant d’Arquitectura Efímera a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus (EADR).

Ha realitzat nombrosos projectes que li han servit per especialitzar-se en aquest camp i adquirir experiència en conceptualització i escenificació d’instal·lacions efímeres, tot desenvolupant la seva sensibilitat i curiositat artística. La seva feina es centra en la generació d’un disseny senzill, funcional i, a la vegada, estètic.

Considera que qualsevol tipus de disseny ha de solucionar un problema, ja sigui per la necessitat d’expressar una emoció o per respondre a un enunciat.