Claustre de la Immaculada de Jesús, Espai IMMART

El Col·legi de la Immaculada és un edifici religiós i civil situat sobre l’antic Convent Franciscà de Jesús. Formant part d’un recinte amb diferents edificacions com ara l’església de Sant Francesc i el Centre Parroquial, destaca per excel·lència el volum central, de planta quasi quadrada i que emmarca un pati interior de grans dimensions, amb planta baixa i tres pisos superiors.

Les notícies més antigues parlen de la cessió d’una casa i una ermita dedicada a Sant Bernabé per a la fundació del Convent Franciscà, el 1440. Aquest és el nucli de població genuí que es transformà en l’actual poble de Jesús. Fins al segle XVIII, el convent creix en importància i és en el 1732 quan s’inicien rellevants obres de transformació. Cap a l’any 1825, els franciscans han d’abandonar el convent a causa de l’exclaustració i el 1843, passa a mans de la Societat Cristallera. El 1854, s’hi instal·len els Jesuïtes fins al 1933, quan aquests són expulsats i l’antic convent es converteix en Casa d’Exercicis, presó durant la Guerra Civil, i després Seminari i Col·legi de la Immaculada.

El pati conventual, un dels més grans de Catalunya en el seu moment, està format per un claustre en planta baixa i tres pisos superiors. La planta baixa té cinc arcades de mig punt en cada costat i columnes d’ordre dòric molt estilitzades, mentre que els pisos de dalt estan organitzats per finestres rectangulars i acabat arrebossat.

Situació: Plaça Pati de la Immaculada, 1

Autor: Desconegut

Any: 1732

Estil arquitectònic: Clàssic amb columnes d'estil toscà

Ús actual: Oficines municipals

Superfície del pati coberta: 265,50 m2

Superfície del pati descoberta: 197,50 m2

SOLEIL DES JARDINS

Soleil des jardins és un joc de paraules que en francès evoca als gira-sols, la flor del sol, sempre a la recerca de la seva llum. Aquesta instal·lació està formada per 300 gira-sols ceràmics que formen una plantació on endinsar-se. No obstant, en aquest camp de gira-sols, el veritable element activador és el visitant. Totes les flors l’observen durant la seva travessia, convertint-se durant uns moments en la llum que els guia, en el seu particular sol de jardí. El ritme que produeix la repetició de peces a diferents alçades, crea una marea groga que, al recórrer-la a través del camí obert en aquesta, sembla parar el temps convidant a l’espectador a un moment d’introspecció i observació.

Innovació i artesania van agafades de la mà en aquesta instal·lació que va ser creada mitjançant tècniques de disseny paramètric i modelat digital, per després construir-se de manera artesanal al taller sevillà de l’artista Raquel Eidem, mitjançant un delicat procés que recupera tècniques tradicionals de l’antic art andalús de la ceràmica. La cuita i l’esmaltat confereixen una identitat pròpia a les peces que incita a mirar-les d’a prop i a valorar la importància de l’art i de l’artesania.

Isabel Soto és arquitecta per l’Escola d’Arquitectura de Paris-Malaquais i arquitecta tècnica per la Universitat de Granada, i Elena G. Gracia és arquitecta per la Universitat de Sevilla. Compaginen la participació en diversos projectes internacionals (col·laborant amb arquitectes de renom com Frank Gehry, Kengo Kuma o Renzo Piano), amb la seva feina en l’àmbit de la docència universitària i de la investigació en els camps de l’arquitectura, la innovació i de patrimoni, tant en l’Escola Nacional de Ponts i Camins de París com en l’Escola d’Arquitectura de Sevilla.

Al 2020 van guanyar el concurs internacional del Festival des Architectures Vives de Montpellier amb la instal·lació Soleil des jardins, exposada llavors al pati interior del Palau Horlotes.