CLAUSTRE DE LA IMMACULADA DE JESÚS, ESPAI IMMART

El Col·legi de la Immaculada és un edifici religiós i civil situat sobre l’antic Convent Franciscà de Jesús. Formant part d’un recinte amb diferents edificacions com ara l’església de Sant Francesc i el Centre Parroquial, destaca per excel·lència el volum central, de planta quasi quadrada i que emmarca un pati interior de grans dimensions, amb planta baixa i tres pisos superiors.

Les notícies més antigues parlen de la cessió d’una casa i una ermita dedicada a Sant Bernabé per a la fundació del Convent Franciscà, el 1440. Aquest és el nucli de població genuí que es transformà en l’actual poble de Jesús. Fins al segle XVIII, el convent creix en importància i és en el 1732 quan s’inicien rellevants obres de transformació. Cap a l’any 1825, els franciscans han d’abandonar el convent a causa de l’exclaustració i el 1843, passa a mans de la Societat Cristallera. El 1854, s’hi instal·len els Jesuïtes fins al 1933, quan aquests són expulsats i l’antic convent es converteix en Casa d’Exercicis, presó durant la Guerra Civil, i després Seminari i Col·legi de la Immaculada.

El pati conventual, un dels més grans de Catalunya en el seu moment, està format per un claustre en planta baixa i tres pisos superiors. La planta baixa té cinc arcades de mig punt en cada costat i columnes d’ordre dòric molt estilitzades, mentre que els pisos de dalt estan organitzats per finestres rectangulars i acabat arrebossat.

Situació: Plaça Pati de la Immaculada, 1

Autor: Desconegut

Any: 1732

Estil arquitectònic: Clàssic amb columnes d'estil toscà

Ús actual: Oficines municipals

Superfície del pati coberta: 265,50 m2

Superfície del pati descoberta: 197,50 m2

ESTIRANT EL FIL

Instal·lació convidada pel projecte Transefímers de la Xarxa Transversal

La instal·lació vol representar un dels comportaments més característics i primitius dels humans durant totes les etapes de la seva vida, allò que des del primer moment els ha motivat i els ha fet avançar: les ganes de conèixer i anar més lluny, de descobrir, la inquietud per allò desconegut.

Un comportament que no és fàcil i sempre presenta complicacions; no es tracta d’un camí pla amb un destí visible i definit, sinó que porta per llocs desconeguts i fa tombs inesperats, on allò senzill pot ser complicat i el més evident no estar a la vista.

La intervenció comença ja a l’entrada de l’edifici, amb una cinta de color que convida a ser seguida, a descobrir i recórrer l’espai per tal de veure cap a on va aquesta i per on passa. En arribar al pati, s’observa un teló en blanc, immòbil, paralitzat en el temps, alineat i inert, on la línia discorre sense que això l’afecti, a vegades trepitjant-lo i a vegades entrellaçant-s’hi, però sempre seguint el seu propi camí.

Es motiva a l’usuari a perdre’s a l’espai, a voler-ne descobrir el destí i si aquest té un final o només es tracta d’una part del camí.

Estel Jou i Ramon Heras són dos arquitectes units pel desig d’oferir una arquitectura que, tenint en compte les petites coses, construeixi espais adaptats a les persones i no al revés.

Junts formen UNDOS arquitectura, un estudi proper i rigorós situat a Bordils, Girona. Es defineixen com una combinació equilibrada entre reflexió, escolta, eficàcia, tècnica i estètica. Els seus valors són presents en cadascun dels seus projectes, tot materialitzant espais agradables, confortables i amb ànima.

Els seus serveis d’arquitectura també aporten solucions específiques per a l’administració, orientant-se en la mobilització d’aquells habitatges en desús i en la transformació urbana, per tal que l’accés a l’habitatge sigui realment un dret accessible per a tota la ciutadania.